En uns moments en que la Societat expressa un interès creixent en tot el que li envolta i s’amoïna per reduir el impacte ambiental del seu dia a dia, els hàbits de consum actuals semblen anar en contra. Potser les informacions parcials que ens arriben (o els interessos d’altres) fan que les nostres decisions de consum siguin més emocionals i menys objectives.
Com a consumidors ens preocupa que cada cop mes els oceans, el rius i el aire estiguin tan plens de residus fins el punt que ens puguin afectar, ja no sols el propi medi ambient, si no a més, la nostra salut.
….però no oblidem el impacte que ja tenim al Mar Menor, en perill per la contaminació procedent de l’agricultura… El fitoplàncton prolifera allà per l’alt nivell de fertilitzants, nitrats i fosfats que arriben procedents de l’agricultura extensiva. O el creixement de les “illes” de residu de plàstic o el augment dels nanoplàstics en els mars i en els peixos que consumim
….i els episodis reiteratius de contaminació del aire, detectats en les grans ciutats però que, no oblidem, compartim amb la resta del planeta…. La reducció progressiva de la capa d’ozó, i per no estendre’ns més, la emergència climàtica que estem patint, que fa que augmentin les temperatures arreu, pugin els nivells del mar, i que la climatologia s’alteri i sigui més destructiva.
Com a consumidors, triem la compra on-line, molt respectable, però oblidem que amb aquest canvi d’hàbit, fomentem el augment de les emissions de CO2 a l’atmosfera (més activitats de transport) i generem encara més quantitat d’envasos que no es gestionen adientment.
El problema no ha aparegut recentment; portem tota la nostra existència com espècie, generant residus i emissions, amb un impacte amb creixement exponencial perquè som més persones en el nostre limitat planeta i perquè les nostres activitats (las de les empreses i les dels individus) son cada com més invasives. L’important ara no es mirar enrere; l’important es decidir com abordarem el nostre futur com espècie.
Tota solució triada, si no fem un anàlisi a fons, pot portar moure el problema a un altre lloc: malbaratem aliments, augmenten el residus de matèria orgànica al medi, augment de emissions a l’atmosfera. El problema global obliga a coordinar esforços: administració (forçar el avanç tecnològic) les empreses (reduir els seus impactes i compensar-les) i les persones (exigir informació veraç i complerta).
Comparteixo experiències de diferent empreses, majoritàriament del sector plàstic (envasos entre d’altres), encara que també del sector paper i cartró i sector industrial en general. En la industria del sector plàstic a aquesta l’ha agafat amb el peu creuat, doncs per un tema absolutament econòmic i de rendiments, la gestió dels seus residus de procés ja fa temps estan minimitzats (la merma de procés es cost econòmic). El que passa es que en lloc de mirar-se el melic, haurien d’haver mirat el conjunt de la seva activitat (altres residus, emissions i vertits) i el impacte potencial del seu producte o serveu un cop es entregat al consumidor. I aquí, fins ara, predominava la decisió que feia més atractiu al consumidor, sense pensar que aquest va valorant altres aspectes com la sostenibilitat mediambiental.
Així, el futur en les empreses es fer un autoanàlisi del seu impacte, i reduir-lo o compensar-lo fins aconseguir el balanç “zero”: analitzar la seva “petjada de carboni” (de producte i de activitat d’empresa) i la “seva petjada hídrica” (aigua com a recurs) …. La sol·lució es implementar efectivament l’Economia Circular per facilitar una gestió de residus més efectiva i per motivar al consumidor a col·laborar en la seva disposició.
Per aconseguir-ho, per part de les empreses haurem de optimitzar el ús de tots els materials pensant en el seu Cicle de Vida i tot els que es més simple es més fàcil de gestionar. Reduir els materials (fer servir el més adient i en les quantitats que siguin necessàries), recuperar materials (les fonts de materials com els boscos, el petroli, etc…. son bens limitats) i reutilitzar els productes (apartar-nos dels productes d’un sol ús) en la seva optima combinació, ajudarà a actuar racionalment. I en paral·lel, l’administració i el conjunt de les persones faran la seva feina.
