El tema pot semblar poc innovador; ja fa uns quants anys que veus reconegudes, i sovint considerades alarmistes, ens diuen que estem en un període de canvi perquè el petroli, la font de matèries primeres i d’energia en la que es basa tot la nostra activitat humana, s’està esgotant i que hem de trobar alternatives.
El cert és que el que tenim ara té com origen, directe o indirectament, el petroli extret i que tenim uns dipòsits (ja no parlem de qui té “la paella pel mànec”) que, ens diuen, cobrim les necessitats actuals uns 35 anys aprox. Pensem amb el creixement de la població, el creixement econòmic global i el impacte del creixement exponencial de les economies emergents. Les energies alternatives que s’han trobat fins ara, son limitades i estan lluny de poder cobrir al cent per cent les nostres necessitats.
Amb aquesta perspectiva, alguns dels paradigmes de la nostra activitat econòmica comencen a trontollar. Els preus de les matèries primeres, el preu dels combustibles, …….. ja no sols hem de tenir ajustats els costos de personal. Hem de fer mans i mànigues per tenir ajustats TOTS els costos. I els costos energètics són i seran cada cop més importants dins del escandall de costos de la nostra activitat.
Possiblement està fora de la nostres possibilitats trobar noves fonts, però si que podem racionalitzar i gestionar millor les nostres necessitats energètiques. La millora en la gestió energètica passa a ser un aspecte estratègic crític per les nostres empreses. Sobre tot, quan aquest aspecte pot proporcionar un avantatge competitiu fonamental.
La norma UNE-EN ISO 50001:2011 “Sistemes de gestió de la energia. Requisits amb orientació per al seu us. (ISO 50001:2011)” és una eina sistematitzada i contrastada per el desenvolupament de les estratègies i polítiques en gestió energètica d’una organització. Amb una racionalització de la demanda energètica mitjançant la millora de la seva eficiència, la racionalització de consums i el ús de fons alternatives, es pot optimitzar la gestió de la demanda reduint la dependència de l’energia exterior.
El 25 d’octubre de 2012, la UE va adoptar la Directiva 2012/27/EU en l’eficiència energètica. La present Directiva estableix un marc comú de mesures per al foment de l’eficiència energètica dins de la Unió per tal d’assegurar l’assoliment de 2020 el 20% objectiu prioritari de la Unió en l’eficiència energètica i per preparar el camí per a millores ulteriors d’eficiència energètica més enllà d’aquesta data. En ella s’estableixen normes destinades a eliminar barreres en el mercat de l’energia, a superar deficiències del mercat que obstaculitzen l’eficiència en el subministrament i ús d’energia, i preveu l’establiment d’objectius d’eficiència energètica nacionals indicatives per al 2020.
Es consideren importants, entre d’altres, la promoció en les Pymes de les bones practiques en gestió energètica i de establir incentius perquè la millorin, i l’establiment d’auditories energètiques periòdiques, obligatòries a grans empreses. La gestió empresarial es torna més complexa i que cal comptar amb suport tècnic altament qualificat i expert, optimitzant les inversions inicials i ajustant els costos de l’organització per assegurar la seva continuïtat.
