El proper 31 de maig del 2013 finalitza el termini per el registre de les substancies químiques produïdes en una quantitat superior a les 100 tones/any. Així està establert segons el pla d’implantació del reglament conegut com REACH (veure link). El reglament REACH  estableix les condicions de comercialització i d’ús de les substàncies i preparats químics (i substàncies contingudes en articles), amb l’objecte de garantir un elevat nivell de protecció de la salut humana i del medi ambient, així com la lliure circulació de substàncies dins la UE.

Està sorprenent als experts l’evolució de la implantació del reglament, doncs sent ja un reglament “madur” en el seu desenvolupament (al menys per els grans productors que ja tenen la seva adequació avançada), continua sent una complexa i inintel·ligible normativa europea que produeix  alarma al productor mitjà i petit, als usuaris intermedis i als distribuïdors.

Per una banda, els terminis per registrar les substancies químiques s’estan exhaurint. I això amoïna als fabricants mitjans i petits. Per un altre banda, els que es defineixen com usuaris intermedis han de tornar-se més actius al respecte;  a més del seu compromís de ús de substancies conformes a REACH, han de verificar l’ús autoritzat i implementar els escenaris d’ús segur dins la seva organització.

Independentment d’això, els distribuïdors comencen a detectar la competència “il·legal”, al trobar al mercat substancies que no donen compliment a REACH, oferts a preus molt més baixos, i que poden ser “llaminers” en una situació tan difícil com la que vivim.

A mida que tot i cadascun dels agents que comercialitzen i/o usen substancies químiques dins de la UE, facin i exigeixin el compliment del reglament europeu REACH (a fi i efecte, aquest reglament té establert un Règim Sancionador per incompliment que a molts els hi podria suposar un bon mal de cap) ens anirem adonant que la implantació d’aquesta Directiva europea REACH dona peu al projecte estratègic i vital per els desenvolupaments de futur.